SPIRITUAL JAZZ
Franklin Kiermyer – bateria i líder, Davis Whitfield – piano i director musical, Boris Blanchet – saxo, Géraud Portal – contrabaix
De l’esperit i la màgia –o el que és el mateix, d’allò que supera el mer intelecte–. I de l’ànima, del cor, el component humà que ens allibera. D’això va SCATTER THE ATOMS THAT REMAIN, del poder transformador de la música.
La música pot obrir els nostres cors. I aquest és el propòsit d’aquest grup. L’objectiu dels Scatter és aposentar-se en la franquesa i deixar-se anar. La música troba la seva força en això. Aquest nou quartet està liderat pel baterista i compositor Franklin Kiermyer i integrat pel pianista Davis Whitfield juntament amb el saxofonista Ben Solomon i Jason Clotter al baix.
Scatter The Atoms comença a recollir lloances i magnetitzar a una lleial parròquia de seguidors: “Una sensació de catarsi compartida per mitjà de la música que és alhora majestuosa, feroç i pròxima. Els termes ‘èxtasi’ i ‘extàtic’ fan aparició gairebé previsiblement, però és que de vegades les paraules escauen. Scatter The Atoms That Remain canalitzen aquella mena d’intensitat on hi ha alhora bellesa i disciplina, que exemplifica el darrer John Coltrane. Un espiritualitat de caire universal que defuig de denominacions i simplement dona gust.” – Jazz At Lincoln Center
Al baterista, compositor y líder del grup, Franklin Kiermyer, se’l coneix principalment per tocar amb un estil expansiu i un so característic, posant el focus en la dimensió espiritual de la música. “Kiermyer toca i composa amb una fe gairebé evangèlica en el jazz com a forma pura d’inspiració.” – Entertainment Weekly
“El baterista Franklin Kiermyer és un jazzman poc comú, beneït amb la extàtica qualitat del seu atac free bop.” – Rolling Stone Magazine
“Kiermyer aplica el turbo al jazz modal centrat en l’espiritualitat. Toca amb autoritat volcànica.” – Down Beat
Ho sentiu –per l’oïda i al vostre interior– quan la música és nova, quan no s’assembla a res del que hi ha i el que fa és palpable. Aquesta és la cosa: el que FA, el que us fa sentir internament. Provoca una obertura. Com una pregària pronunciada amb fe, ritual però no religiosa. Espiritual. Els enterats del què passa saben sempre d’on ve i els que són prou valents veuen cap a on va. Però són els d’esperit vivaç els qui es conmouen, els qui van més enllà dels raonaments. Aquest és el propòsit d’aquesta música sense por ni concessions, profundament arrelada en el llinatge que compartim. Hi ha una nissaga que dóna lloc a això. Tal com va assenyalar Alice Coltrane anys després que el seu marit morís, “la càrrega de la continuació descansa sobre les nostres espatlles. Tots haureu de fer la vostra cerca individual.” És aquesta cerca individual el que ha dut a això.
El llegat que va anar cap al sud desprès dels 60 mai va desaparèixer del tot. Va entrar en l’underground. Es va apujar tant el llistó que per no ofergar-se, que la majoria dels músics que se sentien profundament obligats per l’amor suprem van haver de seguir altres corrents. Això volia dir o llimar les arestes o bé apartar-se de la tonalitat i el pols amb l’esperança d’ascendir sonant indesxifrable. Aquest grup no fa ni una cosa ni l’altra.
La continuació descansa sobre les seves espatlles. Scatter The Atoms That Remain redefineixen la música espiritual transportadora.
Are You Experienced?