Raul, ¿Còm vas començar a tocar la guitarra?
Al meu barri hi havia una botiga de música, i passant per allà, del no res em va venir l’atracció per aquest instrument. La meva primera guitarra, que encara tinc, va ser una clàssica. Desde aleshores és l’únic que encara continuo fent.
¿Quines són les teves influències?
Quan vaig començar tocava qualsevol cosa que m’inventava. A casa no s’escoltava molta música, però el meu pare de tant en tant posava Dire Straits o Michael Jackson. Això m’influenciaria més tard. Quan em vai interessar més em varen comprar un guitarra eléctrica i els 3 anys següents només tocava cançons de Metallica.
Raul del Moral en Milano Jazz Club
¿I quan ja eres més gran?
Aleshores un veí, que tocava la guitarra em va obrir un nou món ensenyant-me tot tipus de música desde Steve Vai, Van Halen o Dream Theater, artistes que em van marcar molt. Ara toco coses totalment diferents, però encara m’agrada escoltar la música que em va fer ser músic.
¿Què escoltes i/o toques ara?
Gràcies a que hi ha molta música ben feta, escolto de tot. Artistes com A Tribe Called Quest, Joe Bonamassa, Erykah Badu, Miles Davis, Foo Fighters, Ray LaMontagne… És molt nutritiu menjar-se tot tipus de bona música, és infinita inspiració.
¿Tinc entès que treballes també fent música per la tele, còm és aixo?
Bé, en realitat això son varies coses que van des de fer de productor per un grup o artista, fer la música per un anunci o la música d’un documental. M’agrada molt aquesta part de la meva feina.
¿Quina és la experiència quan toques al Milano?
La veritat és que pels músics és ben important sentir-se recolzat per la gent del local, que et tractin bé és esencial per estar cómode tocant, i això passa al Milano. També el públic del Milano, és un públic la majoria de les vegades va al local expressament i no per casualitat, venen a escoltar música en viu.
¿Què canviaries en la música?
Cadascú la gaudeix com vol, però m’agradaria que tothom tinguès un equip d’hifi decent on poder-la escoltar, i que no ho fessin des de els altevus d’un ordinador, on tot la feina de textures, mescla i detalls es perd, fins i tot per aquells que fem això cada dia. I també saber valorar la música com una cosa que perdura generació rera generació, com la llengua…i no em de deixar que es perdi…
Més música en viu…
Descriu: música.
Compartir. Energia. Comunicació. Terapia. Curació. Unió.